KM 0

Fotos km 0. En realitat, vida km 0. Molta gent fa un diari de la reclusió, i a mi també me n’han entrat ganes. Diari fotogràfic, és clar. Vaig començar fotografiant les flors del jardí (els primers dies, que feia sol); l’horitzó al capvespre. Incapaç de fer la sortida del sol. Aquest confinament m’ha servit, de moment, per no autoenganyar-me i reconèixer sense manies que no, no m’agrada matinar, i no és cap pecat. Vaig començar elaborant un horari, pintat i tot. Com al col·legi. Ja el primer dia vaig “començar” dues hores tard. Tard? Per què tard? Esmorzo tard? Poso la rentadora tard? Em vaig adonar de l’absurditat de mesurar el temps en aquesta situació.

Així que ara he optat per elaborar una llista de tasques diàries i mirar de dur-les a terme. Quan sigui. A l’hora que sigui. Una d’aquestes tasques és la foto diària. Qui sap. Potser fins i tot podré fer un llibre fotogràfic, poca broma. El tema, però, el vaig tenir clar de bon començament: fotos km 0. El jardí, la cuina, els núvols, la casa dels veïns, la paret nua del garatge, el gat que em visita diàriament.. . Segur que hi ha tema. La comprovació empírica que ho tinc tot (quasi tot) aprop, fins i tot coses que no sabia que tenia.

Així que KM 0 és a partir d’ara una etiqueta d’aquest bloc, i el títol d’aquesta entrada, i un hashtag al meu Instagram. El títol de la pel·lícula que estem vivint. La realitat sempre supera la ficció, diuen.