El primer plaer del dia: esmorzar al bar.
Sempre m’agrada l’element humà a les fotos. Continua llegint «Persones (no?) humanes»
Fotografiant la nit
Castell de Siurana. Continua llegint «Fotografiant la nit»
El temps s’atura?
“Però allò ja no existia, no quedava sinó cendra: cases desfetes, recordatoris de difunts i naus podrides.” Jesús Moncada, Camí de sirga.
La síndrome de Stendhal
No cal visitar Florència per patir-la. Des del mirador de la Mare de Déu de Carrassumada, a Torres de Segre. O des de l’ermita de Sant Joan de Carratalà, a Aitona. O entre els immensos camps de presseguers.
La belleza del caos
El tema ja és per mi un oxímoron: La belleza del caos. Com que esperar el moment oportú és la ruta més segura cap a la paràlisi, m’he llençat al carrer de bon matí -de fet quasi migdia- a la recerca del caos fotogènic. He tornat a casa amb 200 fotos. Més caos que bellesa. M’he decidit per aquesta i l’he penjat a misiónrubixephoto. Et quedes amb l’agradable sensació dels deures fets. Ara, a descansar, fins a la propera missió.
“Este verano volvimos a Egipto…”
“Este verano volvimos a Egipto”. Continua llegint «“Este verano volvimos a Egipto…”»
Street Photography
Mercado do Bolhao, Oporto, Portugal. Dissabte al matí. La vida passa davant dels teus ulls, però has de mirar. Gràcies, Jota Barros per indicar-nos la llum al final del túnel. Sense llum no hi ha foto.