Aquest no és un blog de fotografia.
De vegades resulta dífícil aclarir els rols de cadascú. Es pot ser fotògraf i model al mateix temps, aquí en teniu la prova. I no parlo només de quan ens fem selfies. Més encara, crec que un bon fotògraf també ha de ser bon model. D’altra banda, no sé per què els casaments causen tanta expectació fotogràfica. En algun lloc vaig llegir un article que en parlava. La pregunta era per què fotografiem bodes i no funerals. Continua llegint «Moltes bodes i cap funeral»
Sempre m’agrada l’element humà a les fotos. Continua llegint «Persones (no?) humanes»
Castell de Siurana. Continua llegint «Fotografiant la nit»
“Però allò ja no existia, no quedava sinó cendra: cases desfetes, recordatoris de difunts i naus podrides.” Jesús Moncada, Camí de sirga.
No cal visitar Florència per patir-la. Des del mirador de la Mare de Déu de Carrassumada, a Torres de Segre. O des de l’ermita de Sant Joan de Carratalà, a Aitona. O entre els immensos camps de presseguers.
El tema ja és per mi un oxímoron: La belleza del caos. Com que esperar el moment oportú és la ruta més segura cap a la paràlisi, m’he llençat al carrer de bon matí -de fet quasi migdia- a la recerca del caos fotogènic. He tornat a casa amb 200 fotos. Més caos que bellesa. M’he decidit per aquesta i l’he penjat a misiónrubixephoto. Et quedes amb l’agradable sensació dels deures fets. Ara, a descansar, fins a la propera missió.
De fet aquesta foto és plena de nyaps fotogràfics. El més evident és escapçar el vèrtex de la Gran Piràmide. El segon és arraconar el subjecte cap a l’esquerra, de manera que sembla que s’ha de guanyar el dret a un paper protagonista. El resultat és que ni l’un ni l’altre (la piràmide i el viatger) no queden ben enquadrats. I un gran espai buit ocupa gran part de la imatge. Així que sembla prou clar que cal tornar a Egipte, i repetir-la.
“Este verano volvimos a Egipto”. Continua llegint «“Este verano volvimos a Egipto…”»
Mercado do Bolhao, Oporto, Portugal. Dissabte al matí. La vida passa davant dels teus ulls, però has de mirar. Gràcies, Jota Barros per indicar-nos la llum al final del túnel. Sense llum no hi ha foto.
