O FUTURO CHEGA SEMPRE AQUI PRIMEIRO

Fotografia: escriure amb llum. Si faig fotos de paraules, escric dos cops, oi? O potser llavors ja no és fotografia el que faig. Camino per ciutats desconegudes, busco, miro, i els ulls (i el visor de la càmera) se me’n van cap a les paraules. Les directrius anunciades al metro de Londres. Els grafits a les parets de Lisboa. Fins i tot quan la llengua m’es completament impossible. Beirut. El Caire. Si entenguès el que hi diu no ho hauria fotografiat. Lost in translation. Poesia.

Aquesta sí que s’entèn perfectament. El futur arriba sempre aquí primer. Publicitat d’alguna d’aquestes franquícies que trobem a tot arreu. La mateixa roba, els mateixos colors, el mateix estil. La tan aplaudida globalització. Uniformitat, diria jo. Si la frase no estigués escrita en una llengua comprensible, semblaria una mica exòtica. No cal viatjar tant, potser. O sí. Cal anar més lluny. Allà on no entenguem les frases escrites als murs. La publicitat sí que l’entendrem. L’anglès ja no és només la llengua de Shakespeare.

Please follow and like us:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

ENTRADES RECENTS