Tots els viatges a Egipte

Algunes setmanes més tard, un protagonista narra aquest viatge, i comença amb aquestes paraules. És així: sempre torna a Egipte, fins i tot el primer cop. Perquè tot comença a Egipte. A l’interior de la Gran Piràmide, silenci sepulcral; a l’exterior, també silenci. Només el so del vent al capvespre. Algunes veus llunyanes, d’altres viatgers. Els últims raigs del sol.

“Este verano volvimos a Egipto”, diu.

Mark Twain va narrar el seu periple per Terra Santa a   The Innocents Abroad. Fa més d’un segle, sense internet, sense avions, sense aire condicionat, sense roba tècnica.   L’escriptor desmitifica totalment el romanticisme viatger;les paraules et transporten exactament al lloc que està descrivint, com una foto. Les piràmides de Gizeh semblen tan sols, des de la distància, “the airy nothings of a dream”:

El Caire. Al fons, la Gran Piràmide.
T’hi has de fixar, si no no la veus. Una de les meravelles del món antic, de dimensions impossibles, camuflada en una ciutat caòtica i bruta. Sembla mentida.

Com si no n’haguès prou amb fer fotos. Tenim aquest desfici per atrapar el temps, congelar l’instant. Immortalitzar, en definitiva. No n’hi ha prou amb tornar a casa amb un arxiu de centenars d’imatges. Volem alguna cosa més. Però és inútil. Les fotos del viatge són les fotos del viatge. No són el viatge.

Please follow and like us:
error

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada