Moltes bodes i cap funeral

De vegades resulta dífícil aclarir els rols de cadascú. Es pot ser fotògraf i model al mateix temps, aquí en teniu la prova. I no parlo només de quan ens fem selfies.  Més encara, crec que un bon fotògraf també ha de ser bon model. D’altra banda, no sé per què els casaments causen tanta expectació fotogràfica. En algun lloc vaig llegir un article que en parlava. La pregunta era per què fotografiem bodes i no funerals.

Se celebrava una boda a l’hotel. Nuvis i convidats estaven en plena sessió fotogràfica, i nosaltres, espectadors de primera fila. Naturalment també ho volíem immortalitzar. I no va ser l’únic casament al qual vam “assistir” durant el nostre periple turc.  El més espectacular va ser a l’aeroport. Una parella, vestits com el dia del seu casament, eren al mateix vol. No és habitual trobar-se uns nuvis al mostrador de facturació. Eren molt simpàtics i vam acabar fent-nos fotos tots junts (cap amb la meva càmera!).

A l’aterrar a Istanbul, mentre espreràvem l’equipatge, algú del nostre grup s’hi va acostar a felicitar-los i ens van explicar la història. No era la boda el que celebraven, sinó l’aniversari. Cada any ho feien d’aquesta manera: vestits amb la mateixa roba. Només era el quart aniversari, però penso que ser capaç de posar-te el vestit de nuvi/ núvia i que et senti igual de bé després dels anys, és com a mínim un bon presagi.

No recordo haver vist cap funeral a Turquia enguany, però sí en diferents viatges anteriors. Mai se m’ha acudit fer-ne una foto. Els de la foto potser es divorciaran però tindran sempre les fotos, si volen. I podran fer-se altres fotos si es tornen a casar. El funeral sí que és realment només un cop a la vida. I no en guardem cap imatge.