Viatgers

Enguany no farem cues, ni perdrem maletes, ni patirem jet lag ni aprendrem paraules en llengües llunyanes. Des de la comoditat del sofà, ara enyorem les visites als amfiteatres, a 35 graus, les cues per accedir als monuments.

En aquesta letargia imposada, que lluny queden tots aquests inconvenients. Ara els veiem com elements anecdòtics , batalletes per explicar quan tornem a casa. Què explicarem el setembre que ve, quan ens retrobem – si ens retrobem- amb els col·legues? Això comença a semblar la roca de Sísif. Sort que m’agrada llegir.