Viatgers

Enguany no farem cues, ni perdrem maletes, ni patirem jet lag ni aprendrem paraules en llengües llunyanes. Des de la comoditat del sofà, ara enyorem les visites als amfiteatres, a 35 graus, les cues per accedir als monuments.

En aquesta letargia imposada, que lluny queden tots aquests inconvenients. Ara els veiem com elements anecdòtics , batalletes per explicar quan tornem a casa. Què explicarem el setembre que ve, quan ens retrobem – si ens retrobem- amb els col·legues? Això comença a semblar la roca de Sísif. Sort que m’agrada llegir.


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

ENTRADES RECENTS