La boina blava

És un lloc ben estrany per a parar-se a xerrar. De cara a la paret. Amb el cap de la maniquí que els escolta i jutja severament. No sabem què diuen. M’imagino que vénen de festa, és dissabte a primera hora del matí, al mercat da Ladra de Lisboa.
Jo perseguia maniquins i llavors els vaig veure, millor encara que les nines: ninots de carn i ossos. Volia incloure’ls tots tres en la imatge: ells i la boina blava. Ells ni se’n van adonar de la meva presència. Ella, sí. M’espiava. No volia fotos. Quina incongruència, oi? Un maniquí que no vol fotos.
I com més la miro, més m’agrada aquesta imatge. I menys l’entenc.